Loading...

Situació de risc. Però amb actius.

Jordi Pujol i Soley · 20 - IV - 2017
Home / ESCRITS / Situació de risc. Però amb actius.

Un estat d’ànim preocupat pel futur del nostre país, obliga a una mobilització de tots els nostres actius morals i econòmics, culturals i tècnics, socials i polítics per a superar aquesta situació.

Vivim un temps d’incertesa respecte al futur de Catalunya. Degut al creixent distanciament que s’ha anat produint entre Catalunya i la resta de l’Estat. En un context de canvis molt generals, de canvis tecnològics, generacionals, de fractures socials,… Tot plegat justifica un estat d’ànim preocupat pel futur del nostre país.

I obliga a una mobilització de tots els nostres actius morals i econòmics, culturals i tècnics, socials i polítics per a superar aquesta situació.

Hi obliga d’una manera peremptòria perquè la confrontació que ara hi ha és molt forta i com clarament se’ns dóna a entendre significaria una gran reculada pel nostre país i per la nostra societat. Tota mena d’altaveus oficials i oficiosos, polítics i mediàtics ja fa dies que ho anuncien. Tornaríem molts anys enrere. Correríem un RISC GREU DE RESIDUALITZACIÓ de Catalunya.

………………………………………

Però si bé el panorama polític pot preocupar també és cert que en l’ànim col·lectiu català hi ha una barreja de determini i d’autoestima, d’interrogació i de voluntarisme, de realisme i de consciència de l’evolució general del país que permet tenir esperança.

1

Després de dècades de política hostil hem salvat la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. Sempre sota pressió, també ara, però les hem salvat.

2

Hem salvat la cohesió i la convivència del nostre poble. Fins i tot ara que a Europa hi ha alarma pel fenomen migratori, la Catalunya de tot el segle XX – i la d’ara – es pot presentar com un bon referent en aquest tema. Un dels bons referents europeus. Dels millors.

3

Perquè malgrat la inevitable actitud defensiva que per demografia i estatus polític de vegades hem hagut d’adoptar sempre hem estat, i estem ara, oberts al Món. “El nostre món és el Món”.

4

Perquè a hores d’ara Catalunya està progressant en el camp científic i tecnològic. Amb una creixent valoració des de l’European Research Council fins a les universitats americanes.

5

I cada cop més som un país exportador (que vol dir competitiu). I Barcelona és una ciutat d’èxit. Molt reconegut arreu del Món. Però la resta del país no ha quedat ofegat.

6

Perquè se’ns reconeix un bon nivell cultural i artístic. Amb una projecció que depassa molt la nostra demografia.

7

Perquè la societat civil catalana, des de Càritas al Liceu i a tota mena de fundacions i associacions de caràcter social i cultural fan molt bon servei i representen un actiu humà de gran magnitud.

8

I perquè hem fet mobilitzacions de rècord mundial en defensa del nostre país. Cíviques i pacífiques. Qui més ho pot dir amb la nostra naturalitat?

9

Perquè malgrat un finançament clarament insuficient Catalunya ha aconseguit tenir una bona sanitat púbica, amb reconeixement fins i tot de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Gràcies en bona part a la qualitat i dedicació del personal sanitari.

………………………………………

Un país així pot sentir-se amenaçat. Perquè ho està. Ho està perquè no accepta la proposta de lenta dissolució que se li fa. O que li volen imposar. No renuncia al seu projecte perquè és bo per tota la gent que viu i treballa a Catalunya. És un bon projecte. Assumit i defensat amb energia i dignitat. I no amb paraules buides.

Un país així no renuncia al seu projecte.

És un bon projecte.

Assumit i defensat amb energia i dignitat. I no amb paraules buides.


Juli González. ‘Cap de Montserrat cridant’, cap a 1942. / Museu Nacional d’Art de Catalunya

Sagrada Família. Barcelona. Alfabet façana. / Associació Serviol


Compartiu :

Seguiu-nos o compartiu a: