Loading...

En el centenari de la mort d’en Prat de la Riba

Jordi Pujol i Soley · 3 - VIII - 2017
Home / ESCRITS / En el centenari de la mort d’en Prat de la Riba
Aquest escrit es va redactar el 3 d’agost i s’havia d’haver publicat a mitjans de mes. Per circumstàncies conegudes l’Associació Serviol va decidir no publicar res, fins ara.

Amb motiu del centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba (1-VIII-2017) uns amics em varen convidar a un sopar. Gairebé tots no eren polítics en actiu, però tots eren de convicció i fidelitats fondes polítiques, socials i nacionals. I em varen sotmetre a un primer interrogatori per a situar-me.  Em varen demanar la meva opinió sobre quatre grans figures de la política catalana. Prat de la Riba, Macià, Cambó i Companys. Tots quatre mereixen el meu respecte i el meu agraïment. Però els vaig recordar un article de fa uns anys d’en Termes que deia que hi havia historiadors, polítics, periodistes que aparellaven Prat de la Riba amb en Cambó i també amb mi. I Macià amb en Companys. I en Termes els deia que a partir d’una primera i principal adhesió a Prat de la Riba el meu referent no era en Cambó sinó en Macià. I que no era en Companys, malgrat el respecte i reconeixement que jo sempre li vaig tenir.

A partir d’una primera i principal adhesió a Prat de la Riba el meu referent no era en Cambó sinó en Macià. I que no era en Companys, malgrat el respecte i reconeixement que jo sempre li vaig tenir.

També en Cambó va guanyar el meu respecte, la meva admiració i el meu reconeixement, però no va ser el meu referent principal. Aquest va ser en Prat, i després d’en Prat en Macià. Perquè a part de les estructures d’Estat que va crear en Prat, i a part també de la seva aportació doctrinal al nacionalisme calia a més algú capaç de desvetllar el sentiment i d’esdevenir líder de multituds. No amb arguments demagògics ni d’allò de “aixequem-nos i aneu-hi” sinó pagant amb la pròpia persona. I aquest va ser el President Macià.

……………………………………………

Però per què en Prat va ser el meu referent principal? Perquè va reunir quatre característiques al meu entendre molt importants.

1

Va ser home de doctrina. No es va lluny sense idees. Ell en va tenir i les va formular. I les va començar a aplicar. Va ser un home de programa. VA traduir en propostes molt concretes la seva doctrina.

2

Va ser home de partit. I va fer un partit. Amb defectes propis dels partits, però un partit d’una gran eficàcia. És a dir una eina apta per aplicar un programa. Però també capaç de buscar altres col·laboracions.

3

Va ser un home d’acció, alhora pragmàtic i idealista.

4

I va ser home amb vocació de fer país, de construir una societat. Un home de govern. Un constructor. Amb una justa combinació d’idealisme i pragmatisme

Qualitats que passi el que passi en el futur immediat caldrà que siguin presents en el conjunt del món polític i social català.


Retrat d’Enric Prat de la Riba – Antoni Utrillo. Cap a 1907-1917 MNAC.

President Cambó, President Macià i President Companys. / Associació Serviol.


Compartiu :

Seguiu-nos o compartiu a: