Loading...

La competència de la Generalitat en les presons i la política penitenciària

Jordi Pujol i Soley · 23 - V - 2017
Home / ESCRITS / La competència de la Generalitat en les presons i la política penitenciària

El definitiu buidament de la Model fa oportú un comentari sobre la Generalitat i la política penitenciària.

El 1983 l’Estat va cuitar a desprendre’s d’una competència que no fa lluir i que en aquella època era molt conflictiva.

En el seu moment – 1983 – va sorprendre a molta gent a Catalunya i a tot l’Estat que el Govern de la Generalitat reclamés la competència en matèria penitenciària (legislació, personal, funcionament, instal·lacions,…). I que donés a aquesta competència una especial importància.

També la va demanar el País Basc. Però ningú més. Tot i que sabien que no els seria donada degut a la situació molt conflictiva que aleshores hi havia. De fet encara avui molts presos bascos que compleixen pena de presó relacionada amb ETA ho fan fora del País Basc. Acabar amb aquesta situació segueix essent una reclamació molt majoritària de les institucions i de l’opinió pública basca. Tant de bo que ara sigui plenament atesa. Per altra banda, en aquella època, i durant molt de temps, cap altra Autonomia no la va demanar.

En canvi el traspàs a la Generalitat es va fer en poc temps. L’Estat va cuitar a desprendre’s d’una competència que no fa lluir i que en aquella època era molt conflictiva. Fins i tot perillosament conflictiva. Però d’aleshores ençà a Catalunya ha funcionat bé. Tant és així que hi ha presos espanyols ja condemnats i que compleixen presó en diversos indrets d’Espanya, que han demanat el trasllat a Catalunya. I també ha estat important la construcció de noves instal·lacions.

………………………………………

Ha estat habitual que més d’una Autonomia hagi rebutjat competències com Sanitat o fins i tot Ensenyament.

Ha estat habitual en el procés de progressiu traspàs de competències que l’Estat ha anat fent que més d’una Autonomia hagi rebutjat competències com Sanitat o fins i tot Ensenyament. Perquè com em va dir el President d’una Autonomia:

Presidente, no entiendo como Vd. aceptó o incluso reclamó competencias como Sanidad, que siempre será una máquina de crear déficit. (Va ser el cas, entre altres, d’Aragó i de Madrid). O incluso Educación. A mí, lo que me interesa son la obra social y las carreteras. I va afegir amb ironia: Cortar cintas. I li vaig dir: Pues mire, también pediremos las competencias penitenciarias. I li vaig explicar per què. I no ho va entendre.

Per què no ho va entendre? Perquè la seva idea d’autogovern era radicalment diferent de la nostra. I també diferent d’alguns comentaris crítics que es varen fer a Catalunya mateix. Que denoten poca comprensió d’un aspecte molt principal del projecte de país que des de Catalunya vàrem defensar. I que cal seguir defensant.

Per què vàrem demanar des del primer moment el traspàs de les instal·lacions penitenciàries? Era un traspàs enverinat. Que no donava ni prestigi ni contrapartida econòmica. I que naturalment ens varen fer ràpidament.

Per què? Per què vàrem reclamar aquesta competència que ningú no volia?

Perquè per competència estatutària ens corresponia (i ho havíem reclamat), però per un motiu més substancial, més de fons. Molt més de fons. PER IDEA, CONCEPTE I PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS.

Per què vàrem demanar des del primer moment el traspàs de les instal·lacions penitenciàries?

PER IDEA, CONCEPTE I PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS.

………………………………………

La reflexió sobre Catalunya va posar molt l’accent durant les dècades de la dictadura en el caràcter comunitari que havia de tenir el nostre projecte de societat i de país.

Amb consciència de les diferències i de les tensions internes, però amb el benentès que havíem de ser capaços de crear una societat que incorporés, donés servei i promocionés el conjunt de la població. Creant unes condicions de seguretat i respecte personals i de capacitat de promoció i desenvolupament amb caràcter universal. És a dir, per a tothom.

També pels presos.

Una conclusió molt acceptada d’aquesta reflexió és que cal que la societat es comprometi amb temes com el tracte just que ha de rebre la ciutadania en tots els àmbits (social i econòmic, respecte a la dignitat personal i de seguretat, etc.). Això és una exigència universal, tothom hi té dret. La gent que viu bé i els desgraciats. També els presos.

I, de fet, sovint un dels indicadors de la qualitat humana i social d’un país és el funcionament de les seves presons.

Per això la forma displicent com en alguns casos s’ha criticat l’interès de la Generalitat i del nacionalisme català per les competències penitenciàries feia necessari aquest aclariment. I el dia del tancament de la Model – que en bona part ha estat possible gràcies a la construcció per part de la Generalitat de noves presons, i millors – és un bon moment per a fer-ho.

Un dels indicadors de la qualitat humana i social d’un país és el funcionament de les seves presons.


Presó Model Barcelona / Font Acaip – Aina Palomer

Centre penitenciari Mas d’Enric, Tarragona / Font Dezeen


Compartiu :

Seguiu-nos o compartiu a: