Loading...

Sobre immigració (II)

Jordi Pujol i Soley · 6-VI-2016
Home / ESCRITS / Sobre immigració (II)
Us agrada aquest escrit? Compartiu-lo!
RSS
Google+
LinkedIn
Instagram
Email
Whatsapp

La creixent complexitat i dificultat d’una bona gestió de la immigració i de la seva integració (de la seva incorporació al conjunt del país) obliga a actuar amb més profunditat del que a vegades s’ha fet. I consti que Catalunya pot presentar en aquest sentit un balanç positiu després de tot un segle de molta immigració. Però caldrà afinar més els processos integradors que per volum i per diversificació d’orígens i de valors reclamen una renovada atenció.

Hi ha un fet que sempre s’ha hagut de tenir en compte, i més a Catalunya que no ha tingut un Estat i una Administració pròpies. I és que la integració no pot fer-se només a través de l’Administració, sinó que s’ha de fer també a través de la societat. De fet a Catalunya s’ha fet molt principalment a través de la societat. No podia ser d’altra manera ja que no teníem poder polític.

Ara disposem de més capacitat administrativa i política que durant la major part del segle XX. Però hi ha molta pressió quantitativa i, sobretot, molta diversitat i més distància de cultura i de valors. Per tant caldrà que la integració social – és a dir, a través de la societat – sigui molt intensa.

Això també és així en països amb la màxima capacitat d’acció política. Com per exemple França i Alemanya. I en tots dos casos es fa evident la insuficiència de l’acció només de l’Estat i de l’Administració.

En molts aspectes França – amb una immigració important i diversa i de tot el segle XX – pot dir que ha estat un país molt integrador. Una història d’èxit. Que no vol dir sempre fàcil. Però de fet d’èxit. I tanmateix ara viu un temps difícil. Que els problemes dels barris – “les banlieues” – va posar de manifest fa uns anys, i que persisteix. I que ja té forta incidència política. I el mateix passa a Alemanya. Ara això més exacerbat pel tema de la gran immigració d’origen asiàtic i africà. I musulmà. Que l’obliga a reforçar l’acció política i administrativa. Sobretot dirigida al coneixement dels principis democràtics, l’aprenentatge de la llengua, el compliment de la normativa social per a tenir dret als ajuts públics, l’allargament si cal de l’escolaritat per a estrangers, etc. Tot això es va reforçar amb la Llei de Permanència (Aufenthaltsgesetz) de 2004, que parla dels “cursos d’integració” i de l’atenció que han de donar a la llengua alemanya, a l’ordenament jurídic, a la cultura i a la història d’Alemanya.

No n’hi ha prou amb la “integració per decret” o per llei,
cal que la societat integri, que sigui porosa.
I això no és feina només de l’Administració,
és feina també de l’actitud de la societat.

O sia que Alemanya, com França, com tots els països amb forta immigració, de vegades molt diferent de la població autòctona, apliquen a fons les eines jurídiques i polítiques de què disposa. Però tot i això són conscients de que amb això no n’hi ha prou. Que no n’hi ha prou amb la “integració per decret”. O per llei. “Integration durch Gesetz”. Que cal que la societat integri. Que tingui actitud integradora. Que estigui oberta a la integració, que sigui porosa. I això no és feina només de l’Administració, és feina també de l’actitud de la societat.

Afortunadament Catalunya té una societat civil densa i que abasta tota mena d’activitats. Molt plural. De fet és aquesta societat la que durant molt de temps ha contribuït a mantenir la identitat col·lectiva, la convivència i la cohesió. Ara això serà més necessari que mai.

Catalunya té una societat civil densa i molt plural
que durant molt de temps ha contribuït a mantenir la identitat col·lectiva,
la convivència i la cohesió.
Ara això serà més necessari que mai.


Sobre immigració (Annex) / Associació Serviol

Reflexions – Sobre immigració (Annex) / Associació Serviol


Us agrada aquest escrit? Compartiu-lo!
RSS
Google+
LinkedIn
Instagram
Email
Whatsapp

close

Us agrada aquest blog? Compartiu-lo!