Voldria expressar la meva simpatia i el meu afecte, no vol dir que estigui totalment d’acord amb tot, però sí el meu agraïment per l’acció sostinguda de defensa a tot Europa que el president Puigdemont fa de la causa de Catalunya.
Presidents catalans a "Escolta Europa"
Els presidents Pujol, Mas, Montilla, Puigdemont i Torra reflexionen sobre Europa
Acte de cloenda del cicle de taules rodones ‘Escolta, Europa’.
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha convocat els presidents Jordi Pujol, Artur Mas, José Montilla, Carles Puigdemont i Quim Torra, en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona, en què han intervingut presencialment, per videoconferència des de l’exili o a través de vídeo. ‘Escolta, Europa’ campanya per fomentar la participació de la ciutadania de Catalunya a la Conferència sobre el Futur d’Europa (CoFoE).
21-febrer-2022.
Quan jo tenia setze anys em vaig enamorar d’Europa i del projecte de Pan-Europa que a Catalunya es va donar a conèixer a través del “Diari de Barcelona” just en el moment que en Churchill va instar els europeus a constituir una unitat política (discurs de Zurich l’any 1946).
Nostàlgia / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
Jo he estat sempre europeista. Radicalment europeista. Des de molt jove. Partidari del màxim possible d’unitat europea. I en el grau que he pogut ho he defensat a Catalunya, a Espanya i en àmbits europeus.
Europa, una crisi fonda/1ª part – Jordi Pujol – 1-8-2018
De Gaulle parlava habitualment de Rússia més que de la Unió Soviètica. Amb això donava a entendre que la Unió Soviètica era un accident, i que el que realment tenia i tindria pes en la Història seria Rússia. I a propòsit del projecte europeu De Gaulle parlava de l’Europa dels Urals a l’Atlàntic. És a dir, sense Gran Bretanya, i sorprenentment, deixant molt en segon terme la part asiàtica de Rússia.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
La Història de Rússia ha tingut uns cicles clars i alternatius. Com un acordió. Quan ha estat feble s’ha hagut de defensar de la pressió europea. Quan ha estat forta s’ha expansionat.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
Va caldre la Segona Guerra Mundial per a que l’acordió es desplegués a favor de la Unió Soviètica amb una intensitat que mai no havien somniat els tsars.
És en aquest període que a França hi ha sectors importants que propugnen que la Gran Bretanya no formi part del Mercat Comú i de la Unió Europea.
Hi ha un món europeu i un món anglosaxó, i dintre de la Unió Europea, Gran Bretanya sempre serà més atenta a la relació amb els USA que als interessos europeus.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
El gran moment de glòria de Rússia s’acaba el 1989. Començant per Alemanya i acabant fins i tot amb la descomposició no només de la Unió Soviètica, sinó fins i tot de la Rússia Imperial. Amb un fet molt dolorós i preocupant per Rússia que és la independència d’Ucraïna. I amb vint anys d’humiliació.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
Putin, ha estat sempre addicte a la idea d’una Rússia imperial.
I malgrat les febleses internes ha aconseguit fer-li guanyar molts llocs a escala mundial.
Però Putin com Pere el Gran vol ser europeu.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
La Unió Europea trontolla. No surten veus potents capaces de galvanitzar-la. Europa necessitaria ara una veu col·lectiva potent.
Europa ha tingut –i encara té- el model social, econòmic, cultural i polític amb més llibertat i més equitat del Món. Per tant sabem què és el que hem de defensar.
Europa i Rússia – Jordi Pujol – 11-12-2016
Tothom vol ser europeu. És el millor model. I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
Nostàlgia / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
Potser sí que ara Àsia marca el rumb del Món però no és menys cert que avui per avui el millor model de societat del Món és l’europea. Si es pregunta a un ciutadà dels Estats Units, de la Xina, de Rússia, de la Índia o de Sudamèrica, etc… a quin sistema sanitari voldria poder-se acollir, la immensa majoria diuen a l’europeu. O a quin sistema de pensions. O quin grau de llibertat política. O de respecte del medi ambient. O de la independència de la justícia la resposta seguirà sent “Europa”. I si es pregunta a algun ciutadà d’arreu del Món condemnat a presó a quin sistema penitenciari, a quines presons podria voler complir condemna, la resposta també serà contundent. En una presó europea.
Nostàlgia / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
I ara veiem amb sorpresa que d’uns anys ençà la construcció europea s’encalla. I que hi ha més gent que en desconfia. I que se sent decebuda. Tot i que finalment tothom en vol ser. Però el malestar i la desconfiança han crescut. Cal per tant a nivell europeu recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat.
Nostàlgia / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
El que em mou a parlar d’Europa és una crisi fonda i amb més d’una causa:
Canvi d’equilibris en el Món. Europa es va quedant petita.
La irrupció de la Xina i en general d’Àsia. La reaparició d’una Rússia que en bona part ha recuperat la mentalitat imperial que sempre havia tingut.
Els desequilibris interns de la Unió Europea deguts a l’ampliació cap als països de l’Est d’Europa està resultant difícil. I també pel tema de la immigració, sobretot africana i del Orient Mitjà. I en bona part musulmana. Per tant, d’integració més difícil.
Cal analitzar si Europa disposa de la capacitat d’elaborar i aplicar una resposta potent de caràcter ideològic i polític a aquest gran repte.
Europa, una crisi fonda/1a part / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
Objectivament hi ha una pèrdua de pes europeu. Si més no relatiu. En molts sentits. Demogràfic i geopolític. Hi ha un nou equilibri de poder en el Món que no afavoreix Europa. Es diu, per exemple, que “Àsia marca el rumb”. I a Europa hi ha un increment de les seves dificultats internes. Cohesió insuficient. La Xina ha modificat els equilibris que hi va haver durant dècades – i és present arreu del Món amb ànim competitiu. Envers els USA i envers Europa. I Rússia no és com va ser la Unió Soviètica però ha recuperat protagonisme i voluntat de potència mundial. Tot això pesa sobre Europa, que a més no pot comptar amb el mateix grau de suport dels USA. Perquè podria ser que hi hagués un rebrot d’aïllacionisme (com hi va ser després de la Primera Guerra Mundial).
Europa, una crisi fonda/1a part / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
L’ex Canceller alemany Helmut Schmidt va dir ja fa anys que la Unió Europea no arribaria a tenir mai el grau d’unitat i de cohesió dels USA. I res a veure amb la Xina i Rússia. Però que havia de ser quelcom de més cohesionat i estructurat que el que ara és. Altrament seria poc operativa i aniria reculant. Internament i com a actor mundial.
Europa, una crisi fonda/1a part / Jordi Pujol i Soley / 12-02-2018
Què pot fer ara Europa?
A Europa ens cal un cert rearmament intel·lectual, espiritual i ideològic, l’hem de fer i si no el fem se’ns menjaran, de viu en viu.
Nosaltres hem de valorar Europa, i veure si ho podem fer entendre a la gent i ho podem transformar en una política activa i una política ofensiva des del punt de vista intel·lectual i ideològic.
1
Insistir-hi. Vendre-ho bé. No només des de Brussel·les. Sobre el territori.
Saben les comarques catalanes el benefici que han tret del FEDER? O moltes de les CC.AA. espanyoles?
Valora la gent el benefici que ha significat per a l’obertura d’esperit i de mentalitat de la joventut europea el programa ERASMUS?
I es valora el que pel desenvolupament dels països del Sud d’Europa han significat els fons comunitaris?
O que des de fa més de setanta anys no hi ha hagut cap guerra a la UE?
O que, com s’ha dit abans, que Europa sigui el continent més valorat pel seu nivell democràtic, social i de respecte a la gent?
O que sigui el continent que més immigració atrau? Amb els problemes que comporta, però com demostració de l’alt nivell en general.
No cal que de tot això se’n faci ostentació, però tampoc que no sigui valorat degudament.
2
I sobre aquesta base (base de fets, no d’elucubracions) s’hauria de refer la imatge d’Europa com a PROMESA.
És cert que hi ha continents més joves i que ara mateix porten més empenta, i amb més recursos (petroli, per exemple). Però una Europa més unida i amb més iniciativa podria jugar una paper més de primera fila del que ara juga. De fet Europa és ja una PROMESA per a milions i milions de persones no europees.
3
Però no es pot continuar per aquesta línia de reforçament de la confiança europea sense analitzar el gran problema de la decadència demogràfica (de la baixa natalitat i de l’envelliment). La política social europea (i l’econòmica) li han de concedir una atenció prioritària. A això, i a la immigració i a la seva integració en la societat i l’economia d’ Europa.
I caldrà reformar el sistema de treball, de retribució i de serveis socials (per ajudar a frenar la caiguda de la natalitat europea. No està de moda dir això, però en parlarem un altre dia amb més temps. Perquè referir-s’hi només per sobre dona lloc sovint a comentaris poc seriosos. I el tema en canvi és de gran trascendència.
4
Tot això requereix un bon lideratge europeu. Que ja hem explicat que després del diumvirat França-Alemanya ara des de fa 25 anys l’exerceixen bastant en solitari Alemanya i la Sra. Merkel. No tant per voluntat pròpia – ja hem parlat de la “reluctant hegemony” Però per quant de temps? Ara alguna cosa pot ser que canviï. Per bé o per mal?
Esperem que per bé. Podria contribuir-hi que França – amb el President Macron – acabés amb el “déclin” polític i econòmic de França. França ho desitja. De fet suporta amb una mica de mala gana l’ “hegemonic” alemany. Desitgen “la fin de l’Europe allemande”, com es diu en alguns ambients polítics i intel·lectuals francesos. Seria molt negatiu que això fos fruit d’una decadència alemanya però sí que hi hagués un canvi polític i econòmic francès que fes possible un nou diumvirat. Ben engranat. Sense una recuperació d’una entesa francoalemanya en profunditat Europa no podrà superar la seva crisi actual.
Amb relació a aquest acte de”Escolta Europa”, l’Associació Serviol vol destacar i reproduir un article de Jordi Cuminal publicat a El Punt / Avui que creiem que defineix molt bé el sentit de la intervenció del President Pujol.
President Pujol
Es va fent evident que del president Pujol se n’ha de començar a parlar de nou. Catalunya és un gran país que alhora, segons per a què, és petit i –a vegades– gasiu. Tant, que em sembla que serà impossible incloure Jordi Pujol i Soley com un dels nostres represaliats. Un dels primers. Tot i que estiguem coneixent com va actuar l’Estat espanyol amb la policia patriòtica i les seves clavegueres, serà impossible. La solidaritat dels catalans mesura diferent els que van iniciar el procés i els que el van intentar culminar. La venjança de l’Estat, no. Però aquest no és el de- bat que vull obrir. Ni tampoc vull alçar cap ban- dera. Després de la condemna social que, per acció o omissió, tothom li va imposar, ja és tard per a això. Potser sí que val la pena destacar dos fets. Primer: de moment, per la seva declaració feta l’any 2014 no ha estat condemnat per res. Segon: veient com van les coses ara en ple segle XXI, segons què es fes sortint del franquisme i a les portes del cop d’estat de demà farà 41 anys, pot comptar, com a mínim, amb un punt de comprensió. I millor que parlar-ne, segur que és escoltar-lo. L’altre dia em va semblar sentir-lo en la conferència del president Pere Aragonès, que, mentre la seguia en directe al plató del Tot es Mou de TV3 vaig resumir com “Conferència de Mas de 2014 i valors pujolistes de tota la vida”. Els grans consensos de país, segons Aragonès, són “som una nació, terra d’acollida, català eina de cohesió, europeisme, oportunitats per a tothom, progrés econòmic clau per al progrés social”. Només actualitza el pujolisme amb “feminisme, canvi climàtic i amnistia i autodeterminació”. Però més enllà de citar-lo, qui s’ha atrevit a posar-lo en escena ha sigut la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, per a fer el tancament, juntament amb els presidents Mas, Puigdemont, Torra i Montilla, de la Conferència sobre el futur d’Europa, un procés de participació ciutadana a escala europea im- pulsat per les institucions europees. Sense com- plexos. Bé.
