Molt sovint, en reunions amb amics, se’m demana opinió sobre l’actual moment europeu. De vegades amb relació amb Catalunya, però també en termes generals. Especialment ara que, durant els darrers anys, s’ha anat fent evident una certa crisi d’Europa. I de la Unió Europea. I del seu paper en el Món.
Jo he estat sempre europeista. Radicalment europeista. Des de molt jove. Partidari del màxim possible d’unitat europea. I en el grau que he pogut ho he defensat a Catalunya, a Espanya i en àmbits europeus. I ara que tinc limitada la meva capacitat d’acció i de comunicació ho segueixo fent, ni que sigui en un àmbit molt reduït.
Avui el que em mou a parlar d’Europa és una crisi fonda i amb més d’una causa
Canvi d’equilibris en el Món. Europa es va quedant petita.
La irrupció de la Xina i en general d’Àsia. La reaparició d’una Rússia que en bona part ha recuperat la mentalitat imperial que sempre havia tingut.
Els desequilibris interns de la Unió Europea deguts a l’ampliació cap als països de l’Est d’Europa està resultant difícil. I també pel tema de la immigració, sobretot africana i del Orient Mitjà. I en bona part musulmana. Per tant, d’integració més difícil.
Cal analitzar si Europa disposa de la capacitat d’elaborar i aplicar una resposta potent de caràcter ideològic i polític a aquest gran repte.
Però avui el que em mou a parlar d’Europa no és fugaç. És una crisi fonda i amb més d’una causa.
1
Canvi d’equilibris en el Món. Europa es va quedant petita. L’equilibri que es va anar establint des de finals dels 40 com a resultat de la Guerra Mundial, es basava en dues superpotències – USA i URSS – amb un tercer component, la Unió Europea, modesta en relació a les dues superpotències i protegida pels USA però de tota manera amb un paper rellevant.
2
L’ensorrada de la Unió Soviètica va modificar aquest equilibri. En benefici dels USA i en un primer moment d’Europa (amb una Unió Europea ampliada).
3
Però això ha durat poc. Sobretot per la irrupció de la Xina i en general d’Àsia. I un paper creixent dels països del petroli. I la reaparició d’una Rússia que en bona part ha recuperat la mentalitat imperial que sempre havia tingut. Tot això amenaça amb empetitir el pes i la influència d’Europa.
4
Cal afegir a això alguns desequilibris interns de la Unió Europea. En part deguts a que l’ampliació cap als països de l’Est d’Europa està resultant difícil. I també pel tema de la immigració, sobretot africana i del Orient Mitjà. I en bona part musulmana. Per tant, d’integració més difícil. Tot això en un marc de crisi demogràfica europea. Amb baixa natalitat i progressiu envelliment.
I cal tenir present que molt possiblement en un futur no llunyà es pot produir una gran explosió demogràfica africana. Que és molt probable que provoqui un molt fort increment d’emigració africana cap a Europa.
5
I també cal analitzar si Europa disposa de la capacitat d’elaborar i aplicar una resposta potent de caràcter ideològic i polític a aquest gran repte. L’Europa de 1945 va elaborar un projecte ideològic, polític, social i econòmic que durant algunes dècades va tenir èxit.
Qui el va elaborar i sobre quins principis es va basar?
-
Cultura grega i romana
-
Cristianisme
-
Personalisme. El valor de les persones.
-
Democràcia
……………………………………………
El valor de la persona com a reacció contra les ideologies totalitàries.
Tant el socialisme democràtic com el pensament socialcristià com la tradició liberal com el pensament Kantià hi varen contribuir.
___
Si anem més a les arrels, més als orígens d’Europa, més a les fonts primeres, ens trobem amb el pensament grec i romà. Amb alguna incrustació àrab. I amb la irrupció i incorporació potents dels pobles nòrdics. Tot plegat molt amalgamat pel cristianisme.
Amb el benentès que el resultat d’aquesta amalgama no és determinista. És personalista. El valor central és la persona. I per tant posa les bases de la llibertat.
……………………………………………
Tot això pot viure èpoques molt creatives o no tant. Èpoques en que el que és positiu, constructiu i humanista sigui clarament dominant i altres que no tant. Però la Història d’Europa en conjunt ha estat fèrtil. Perquè si bé durant el segle XX va viure un parell de moments molt negatius, molt autodestructius – les dues Grans Guerres, sobretot – finalment no solament ho va superar sinó que durant la segona meitat del segle XX va produir un model de societat que és el millor referent que hi ha hagut. Perquè ara mateix, quan hi ha dubtes i inseguretat respecte al futur d’Europa es pot fer una enquesta a nivell mundial sobre els temes que interessen a la gent.
· Si vostè pogués triar el seu model sanitari, triaria el dels USA? O el rus, o el xinès o el de la Índia? No, l’europeu.
· Si pogués triar el model de pensions, quin triaria? L’europeu.
· Si pogués triar les condicions de treball? Hi ha dues o tres opcions, però una d’elles segur que seria l’europea.
· I si pogués triar entre diverses polítiques mediambientals? També hi ha més d’una opció, però entre les primeres, l’europea. Clarament.
· I si hagués de triar un sistema i un model polítics respectuosos amb la gent, és a dir, democràtic? Pot haver-hi més d’una opció, però sens dubte un d’europeu.
· I finalment, si vostè fos condemnat a una pena de presó i pogués triar la presó, de quin país la triaria? D’un europeu, sens dubte.
Aquestes respostes i algunes més que es podrien donar configuren un model de societat de més alt nivell. En conjunt, el més alt en el Món.
I això ha estat fruit del pensament i dels valors europeus. De la seva organització política i social. De la importància que sempre ha tingut la persona, des d’Aristòtil a l’enciclopedisme passant pel cristianisme. I per la democràcia i la idea de la responsabilitat i dels drets individuals.
……………………………………………
Si és tan evident que molta gent en el Món voldria ser europea i que intenta emigrar a Europa, com és que a Europa hi ha un ànim una mica decaigut?
Hi ha una pèrdua de pes europeu. Demogràfic i geopolític.
Un increment de les seves dificultats internes. Cohesió insuficient.
Europa, que a més no pot comptar amb el mateix grau de suport dels USA. Perquè podria ser que hi hagués un rebrot d’aïllacionisme (com hi va ser després de la Primera Guerra Mundial). Amb el President Trump i un “America first” molt accentuat.
Si això és així, si és tan evident que molta gent en el Món voldria ser europea i que intenta emigrar a Europa, com és que a Europa hi ha un ànim una mica decaigut?
1. Objectivament hi ha una pèrdua de pes europeu. Si més no relatiu. En molts sentits. Demogràfic i geopolític. Hi ha un nou equilibri de poder en el Món que no afavoreix Europa. Es diu, per exemple, que “Àsia marca el rumb”. I a Europa hi ha un increment de les seves dificultats internes. Cohesió insuficient. La Xina ha modificat els equilibris que hi va haver durant dècades – i és present arreu del Món amb ànim competitiu. Envers els USA i envers Europa. I Rússia no és com va ser la Unió Soviètica però ha recuperat protagonisme i voluntat de potència mundial. Tot això pesa sobre Europa, que a més no pot comptar amb el mateix grau de suport dels USA. Perquè podria ser que hi hagués un rebrot d’aïllacionisme (com hi va ser després de la Primera Guerra Mundial). Amb el President Trump i un “America first” molt accentuat.
2. En front d’això Europa – que si bé segueix essent un bon model de societat, de fet el millor – viu un temps com de dubte i de poca cohesió. Com de cansament. I amb poca vocació de jugar un paper de lideratge (o potser amb la sensació de que això no és al seu abast).
Ja fa alguns anys que es parla de que “Àsia marca el rumb” o de que “el projecte europeu i l’euro es desintegren” o de “l’Europa minvant” o de “der Bruch”, és a dir, la ruptura, el trencament. I de que “Putin, Trump i Xi Jinping “volen remodelar el Món”. En detriment d’Europa, s’entén. I fa poc l’ex Ministre d’Exteriors alemany, Joschka Fischer, ha parlat del “l’última oportunitat d’Europa”.
3. L’ex Canceller alemany Helmut Schmidt va dir ja fa anys que la Unió Europea no arribaria a tenir mai el grau d’unitat i de cohesió dels USA. I res a veure amb la Xina i Rússia. Però que havia de ser quelcom de més cohesionat i estructurat que el que ara és. Altrament seria poc operativa i aniria reculant. Internament i com a actor mundial.
Fi primera part.
Nota: El sentit d’aquest article pot ser complementat per l’article “Europa i Rússia”
‘Europa una crisi fonda’ 1a part Jordi Pujol / Associació Serviol
– Pexels
