De la Llengua fins a Moody’s 26-IX-2016
Moody’s independentista? 30-V-2016
De la llengua fins a Moody’s 26-IX-2016
L’article publicat fa poc en aquest blog sobre la llengua (“La llengua és irrenunciable”) ha suscitat algunes reaccions. Favorables en general.
Però alguna de crítica. Crítica sobretot en el sentit de considerar això de la llengua com una mania, una obsessió. Perquè, diuen, l’important és el progrés econòmic i el benestar. I tenen raó que això és molt important. I de fet durant ben bé quaranta anys, des de l’adveniment de la democràcia i de l’autonomia, sectors polítics i socials, diversos i molt importants de Catalunya, han lluitat pel progrés econòmic i social del conjunt del país. De fet amb bon resultat. Al qual han contribuït gent políticament i socialment molt diversa. Un èxit que ha consolidat la identitat de Catalunya – amb la llengua catalana com un fet determinant – i la convivència i la cohesió del conjunt de la societat.
De cara a això calien actituds socials i polítiques realment democràtiques i inspirades en els models europeus avançats. I així s’ha fet. Mèrit compartit, repetim-ho, per molta gent i sectors diversos.
Així s’ha fet. D’una manera important. Però amb limitacions. De vegades culpa d’errors o d’un compromís insuficient. Però també d’un mal finançament de les Institucions Catalanes clarament deficient. I injust. Això frena el desenvolupament productiu i social de Catalunya. Això afecta tothom.
La llengua és irrenunciable. La cohesió interna del país també. El desenvolupament econòmic i social, també. Tot tot això reclama una actitud general que en molt bona part ja hi és. Si no hi fos no hauríem pogut progressar en tots els àmbits com hem fet.
Però a més reclama disposar d’un poder polític i d’uns recursos financers adequats.
Pel que fa als recursos financers és tan evident que les condicions en què ha de treballar Catalunya, i molt especialment el seu Govern, són d’ofec greu que fins i tot el passat mes de març ho va advertir l’agència Moody’s. És a dir, una de les principals agències mundials de qualificació de riscos. Una de les tres més importants. I que va motivar aleshores el comentari que es transcriu a continuació.
Moody’s independentista? 30-V-2016
Pocs cops he vist una argumentació tan contundent i tan ben explicada contra el sistema de finançament que Espanya imposa a Catalunya – i de fet contra una Autonomia real – com la del recent informe Moody’s sobre el deute de la Generalitat. Un informe datat el 26 de maig.
1
Moody’s constata que la creixent degradació de les finances de la Generalitat (fins arribar a una classificació creditícia de Catalunya de bo porqueria) són en gran part resultat del sistema de finançament espanyol aplicat a Catalunya.
En el seu informe (1) Moody’s constata que la creixent degradació de les finances de la Generalitat (fins arribar a una classificació creditícia de Catalunya de bo porqueria) són en gran part resultat del sistema de finançament espanyol aplicat a Catalunya. D’una política injusta i en més d’un sentit no complint els compromisos de revisió o de pagaments pendents, pressionant a través de l’ofec econòmic que es facin més i més grans retallades de serveis socials que les que fa l’Administració central, incomplint durant anys compromisos de finançament o deutes, etc…
Moody’s tracta aquest tema amb una contundència que sens dubte pot impactar més que el que puguin dir la Generalitat i les forces polítiques i socials de Catalunya.
2
L’informe de Moody’s és un argument més potent i de més comprensió i visibilitat que tot el que es pugui dir en aquest moment de confrontació del règim polític català.
(2) L’informe de Moody’s és un argument més potent i de més comprensió i visibilitat que tot el que es pugui dir en aquest moment de confrontació del règim polític català. Més que el que puguin dir la Generalitat i les forces polítiques i socials de Catalunya. Hi ha els arguments de la identitat i del sentiment col·lectiu i del dret a decidir i més encara, però el d’una sistemàtica detracció de recursos amb les conseqüències que això té per tota la societat (dels de dalt però sobretot dels de baix) sovint és de més impacte i de molt punyent comprensió.
3
“Amb el marc institucional actual del sistema financer autonòmic la situació fiscal de Catalunya -inclosos els alts nivells d’endeutament – seria de molt difícil solució”
“The region’s debt will likely continue to increase”.
El discurs català polític (i social) no arriba a tenir la claredat i contundència que malgrat el seu llenguatge tècnic té l’informe Moody’s. Textualment l’informe de Moody’s deia que (3) “amb el marc institucional actual del sistema financer autonòmic la situació fiscal de Catalunya -inclosos els alts nivells d’endeutament – seria de molt difícil solució”. I adverteix, per tant, que l’endeutament de Catalunya seguirà creixent. “The region’s debt will likely continue to increase”.
4
No sabem què deuen pensar els especialistes de Moody’s però per mica que siguin capaços de calibrar els efectes socials i humans que pot produir el mal tracte que ells mateixos denuncien pot fer que comprenguin també tota la problemàtica catalana actual.
(4) No sabem què deuen pensar els especialistes de Moody’s que fan aquests informes. Potser s’ho miren amb la fredor que a vegades tenen els tècnics que ho analitzen des de lluny, però per mica que siguin capaços de calibrar els efectes socials i humans que pot produir el mal tracte que ells mateixos denuncien pot fer que comprenguin també tota la problemàtica catalana actual.
De la Llengua fins a Moody’s / Foto original: The Economic Times India. Associació Serviol
