Ningú no li podrà negar la fortalesa d’ànim i de caràcter. Que es va manifestar en molts aspectes de la seva vida, i molt especialment en la rotunditat del seu compromís amb Euzkadi. Una rotunditat exercida de manera arriscada però intel·ligent i sempre donant personalment la cara. D’una manera agressiva i dura alguns cops que calia ser-ho, però sense trencar d’una manera inexorable la relació amb l’altra part. Físicament valent – en alguns moments condició ineludible per segons qui en la política basca – psicològicament potent, políticament audaç i humanament compacte. Molt basc. Molt basc.

Ha estat pel País Basc una sort disposar d’un home i d’un dirigent com ell. Podríem dir que una sort merescuda. Perquè l’Arzalluz ha estat un fruit de la terra. De la seva terra. De “La casa de mi padre” que ell recitava sovint, de fidelitats fondes, d’ambicions nobles i de generosa disponibilitat.