6-IX-2018

La mort de Mn. Dalmau, tot i que ja fa temps que es donava per imminent, segur que ha commogut molta gent. I que l’ha fet reflexionar. I repassar en la memòria el que ha estat la seva vida i la seva presència. Des del punt de vista espiritual i d’Església, des del punt de vista social i polític, des del punt de vista d’arrelament al país i de la seva defensa. I des del punt de vista del compromís amb la gent, amb les persones.

Tot això, viscut i practicat amb molta llibertat d’esperit. Amb valentia. Fins i tot de vegades sorprenent i sacsejant la gent. Jo mateix en algun moment em vaig sentir interpel·lat. Ha estat un personatge amb qui en algun moment ha estat difícil estar-hi d’acord (per la novetat i radicalitat d’algun plantejament) però amb el qual sempre es mantenia una relació afectuosa. Per la seva qualitat humana i per la seva autenticitat cristiana (més enllà de formalismes). Per sobre de tot era un home bo. Un home amb criteri i també atrevit, un home de principis i alhora comprensiu.

Durant els seus darrers anys se li va accentuar aquesta humanitat. I la serenitat d’esperit. El seu record ens serà benèfic. Com a persones, i com a país.